Enllaço una cançó brasilenya d'amore, feta als anys vint. És una cançó molt típica d'allà i, realment molt bonica. Dedicada a aquells i aquelles que sigueu uns enamorats de la vida, de la parella, de la família, de la gent o ves a saber de que!
A la vida ens creuem amb moltes persones, molt diverses totes elles. Em fascina la diversitat que tenim i, per aquest motiu m'apassiona crear personatges fora d'allò que diem "normals". Són personatges extranys, especials, que representen a tots aquells que van per la vida sabent el que volen, malgrat no seguir allò que la multitud fa. Crec en les persones i, em fascinen aquelles que són peculiars...
Us enllaço La Gent Normal, una versió magnífica. ...Jugant a ser com és la gent normal...
Aquesta fotografia la vaig fer un dia a la nit passejant per Barcelona. Aquest fanal encès dins de la foscor em va fer pensar en aquella llum que tots tenim dins i que ens fa florir l'empenta per lluitar per aquelles coses que volem a la vida. Seria fantàstic que tots i totes poguéssim trobar aquesta llum i que ens servís per aconseguir aquelles coses que ens hem proposat amb tota la il·lusió.
Redescobrint Silvia Perez Cruz, cantant del grup Las Migas. Una veu especial, sensible i suggerent. Us poso l'enllaç per compartir-lo amb tots i totes perquè us hi emocioneu i, pogueu gaudiu també d'aquesta veu tant preciosa.
Benvinguts, passeu passeu!! Aquí trobareu un petit espai dedicat a l'art: dibuixos, gravats, escrits, música, fotografia, etc. Hi esteu tots convidats a visitar-lo, comentar-lo, suggerir noves idees, proposar nous reptes o altres paripècies! i, com diu la cançó: Casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú!!!